L’àmfora que hi ha al logotip de la Denominació d’Origen Tarragona sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquesta Denominació d’Origen. També ens vincula amb l’Imperi Roma i el seu llegat cultural ja que l’àmfora era el recipient de ceràmica utilitzat a l’antiguitat per emmagatzemar i transportar vi.
A partir del segle I dC, des de Tarraco, capital i centre polític d’una extensa província d’Hispània, i port comercial de primer ordre, sortien molts vaixells carregats d’àmfores plenes de vi en direcció a Roma, capital de l’Imperi, però també n’hi havia moltes que anaven cap a la Gàl·lia, Germània o Britànnia. En aquestes exportacions ja es feia constar als seus vins la procedència geogràfica de la Tarraconense tal i com ho demostren els escrits dels autors llatins del sigle I com Silio Itálico, Marcial i Plini El Jove.
L’Imperi Romà va ser el veritable impulsor dels vins a les comarques de Tarragona, els territoris de la Tarraconense destacaven pels seus vins i eren considerats dels més privilegiats de l’imperi. A Tarragona sempre ha hagut una gran vocació exportadora de vi, tant es així que al carrer Reial de Tarragona, al costat del Port, va ser una zona on es van concentrar una gran quantitat de Cellers que exportaven amb vaixells els seus vins a tota Europa.
Però mantenir aquesta posició de privilegi en els mercats internacionals només s’aconsegueix a partir d’una constant innovació en el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi.
Quan la malura vella fa fer acte de presència al litoral i prelitoral tarragoní a mitjans del segle XIX es va destruir una part important de vinya, llavors els viticultors van replantar vinyes a les zones més properes al litoral.
També amb l’aparició de la fil·loxera a finals del segle XIX va haver-hi una gran destrucció i una posterior gran replantació de vinyes. Aquests canvis van anar acompanyats de la formació del moviment cooperatiu, molt important a Catalunya, que va impulsar la construcció de cellers modernistes a diverses localitats, encarregats a arquitectes tan importants com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.
Cal destacar la construcció de l’Estació Enològica de Reus, l’any 1910, per demostrar la importància de la viticultura en aquesta zona del país. Va ser una de les primeres de tot l’Estat. L’Estació Enològica de Reus va acollir la primera Escola d’Enologia que va haver-hi a Catalunya. Aquest edifici va ser ser sense dubte l’antecedent de l’actual Facultat d’Enologia creada l’any 1997 per la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La DO Tarragona com a tal es va crear l’any 1945 i el seu primer reglament es va aprovar pel Ministeri d’Agricultura el 25 de març de 1947. Aquesta denominació d’origen es va crear inicialment per protegir el vins de licor, els anomenats Tarragona Clàssics. Va ser posteriorment, l’any 1959, quan es van començar a protegir els vins secs i també els semidolços.
